Oración de reencuentro

Renazca este lugar para tu sombra
luminosa de nuevo,
encarnada en la palabra,
en el espacio
que estas letras dibujan en el tiempo
de quien ahora
lee. Y en los ojos mudos,
en los dedos ciegos,
busquemos ya la luz y el tiempo,
la muerte que renace
continuamente en el amor.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els relats d'Espriu

Imatge
No hi ha espai comparable, fet de lletres. Els versos, llargaruts a vegades, prims i curts d'altres, em sonaven sempre a murmuris savis treballats, a ecos destil·lats, sagnats gota a gota pels murs humits i les mans silencioses del laberint del temps. Pensava que de segur les seves narracions m'oferirien també el cau encisador d'un tresor paradoxal. Hi vaig trobar, sí, la secreta dança ombrívola del passat, de les velles titelles, dels esquelets antics, de llavis impossibles i oblidats. Els morts d'una antiga fredor s'arrengleraren a les línies del paper groguenc i desfilaren davant dels meus ulls. Feien mudes salutacions, mentre revivien la coreografia curosa d'en Salvador, i em miraven de reüll, encuriosits, ajupits dins les paraules, acabades de despertar i neguitoses de mandra i son antigues. La Trinquis, Salom, els vells ninots, feliços de ballar un cop més, interpretaven l'antic guió, treient el cap del pou d'un llarg oblit. No és que sent
Més informació

Girona

Imatge
A vegades, a la porta d'un difunt, els drapaires de mena remenen. Mobles, estris de cuina, peces de roba, caixes amb paperots... I els objectes, orfes desmanegats, troben una llar nova. Somriuen, alegres, en tornar a veure, cecs, la mirada d'un altre mortal, en tornar a parlar, tot i romandre muts. Ara podràn ser molts més els somriures que aquest manuscrit faci obrir-se. Preguem perquè així sigui. I demà, diumenge de Resurrecció, el paper rodamón podrà multiplicar-se, com si fos un peix qualsevol, un pa agafat per moltíssimes mans, al regne conquerit de les estrelles.
Més informació